Andrew Taylor Still (1828-1917), està considerat com el pare de l’osteopatia.
Sent metge i cirurgià, les profundes conviccions religioses heretades del seu pare (pastor i alhora metge), van portar-lo a creure després de la mort de la seva esposa i dos fills, que déu havia dotat a l'home de mecanismes que haurien de permetre la seva curació, de forma natural.
Conseqüència de la seva situació i creences, Still va dedicar diversos anys a l'estudi de l'anatomia i fisiologia humanes. El 1874, durant l'observació d'un esquelet va tenir la idea que una de les claus per al bon funcionament d'un òrgan, és l'harmonia entre les parts mecàniques i altres òrgans que l’envolten, i el propi òrgan, així com l'harmonia entre les estructures que l’envolten entre si.
Resultat d'aquesta observació, Still va formular l'axioma “l'estructura governa la funció”. Reconeixent al mateix temps que la inervació concèntrica i excèntrica són els factors principals susceptibles de modificar la seva funció. En altres paraules; allò que pugui afectar a la inervació d'un òrgan (per excitació o per inhibició de les vies nervioses) i la circulació d'un òrgan (isquèmia o congestió), o les pròpies relacions mecàniques internes o externes del propi òrgan, produiran obligatòriament una variació en les seves capacitats funcionals.
Posar en pràctica aquests principis, i els pocs recursos de la medicina tradicional de l'època, va fer que l’osteopatia resultés molt efectiva, de manera que ràpidament es van popularitzar els estudis del Dr. Still a tots els Estats Units.
L'èxit dels tractaments osteopàtics, va desencadenar que el 1892 es fundés la “American School of Osteopathy”, a la que amb el pas del temps se’n van ajuntar d’altres, i a Estats Units, l’osteopatia va ser acceptada per tots els estats com una medicina amb tot el dret, de manera que els osteòpates d’Estats Units, en l’actualitat gaudeixen dels mateixos drets que els al·lòpates.
A Europa i Espanya, però, el reconeixement ha estat més lent. De tota manera, però les directrius comunitàries obliguen a normalitzar la situació del col·lectiu osteòpata abans de 2010, data d'entrada en vigor de la lliure circulació de professionals de la C.E.E.
